Passa al contingut principal

BRAÇOS I PLATAFORMES DE RESCAT - UNA OPCIÓ A LES ESCALES TELESCÒPIQUES

INTRODUCCIÓ AL POST

Abans que res, voldria delimitar amb molta precisió que sols exposaré en aquesta entrada, la informació d'aquells braços i  plataformes aèries específics per als cossos de rescat, generalment els bombers, que han de complir uns requisits molt concrets per poder actuar en situacions d'emergència per a dur a lloc segur les persones en perill a alçades més o menys elevades.

Es considerable l'ús que donen els bombers als braços i plataformes aèries com a punt elevat per la projecció d'aigua/escuma en els incendis que generen molta fumera i foc, per l'impacte que té el líquid extintor des de grans alçades i la facilitat de maniobra i seguretat que aquests ginys tenen. Les "torres d'aigua" s'han construït per moltes empreses tant d'Europa com d'USA, però es principalment a l'altre costat de l'Atlàntic on han proliferat més.

Les empreses que, actualment fabriquen plataformes de treball amb braços hidràulics arreu del mon son dotzenes, però las que estan orientades a cossos de bombers i emergències, per les raons que més endavant exposaré, segurament no superen la desena.


INICIS I EVOLUCIÓ DELS BRAÇOS

Segons he pogut confirmar, el que tots coneixem com a braç "Snorkel" va ser inventat pel cos de Bombers de Chicago a finals dels anys 50 concretament al 1958, sota els requeriments explícits del "Fire Commisioner" Robert Quinn, del que ja he donat més informació a l'entrada dels Bombers de Chicago en aquest mateix bloc. Avui aquest vehicle està restaurat i com a peça de la col·lecció American LaFrance al Museu del Foc de North Charleston, Carolina del Sud. El va construir Pitman MFG Company, i es aquest:

Imatge propietat de Dan Jasina

Els Snorkel fabricats per American LaFrance duien el sobrenom "Aero Chief", i aquí hi ha un exemplar. 
Imatge de la col·leció privada de Manel Biete

Hi-Ranger van fabricar els seus, molt identificables per la construcció dels braços, els podem veure a l'entrada en aquest mateix bloc.

Hi-Ranger 85'  de 1970 , VanPelt  - Imatge Jay Thomson 

El primer braç articulat, el de Chicago, consistia en una tisora desplegable i una cistella. Va marcar el camí a seguir a la resta de fabricants. El primer canvi que va esdevenir, va ser afegir un tercer braç, molt curt, a la  part on es subjectava  la cistella,  per facilitar l'accés i l'evacuació dels rescatats  a la mateixa a peu de carrer i millorar l'abast del braç a finestres, terrats i llocs de difícil accès.


Simon Snorkel SS85 sobre xassís MB L 1920 del 1966 - Imatge Daimler AG

Aquest SS85 sobre xassís MB L 1920 va ser el primer fabricat per la WUMAG a Alemanya sota llicència SIMON, doncs abans d'arribar a un acord al 1999 amb la ROSENBAUER austríaca, la WUMAG va fabricar els braços d'aquesta marca anglesa al territori continental.



Braç Simon Snorkel SS220 sobre xassís ERF del 1968. Autor Matt Hayes, de Fire-Truck Photos.net

El E-4 Simon Snorkel de Bombers de Barcelona any 1973  - Imatge de Salvador Balcells


 
El E-8 Simon Snorkel de Bombers de Barcelona any 1980 - Imatge de Salvador Balcells


Més endavant, es va produir un canvi substancial, passant a un disseny que es l'actual, que converteix la tisora en un braç únic telescòpic, al que s'afegeix un braç articulat, que pot ser o no telescòpic, com el principal, del qual hi penja la cistella. Per un costat, s'aconsegueix reduir notòriament la llargada de tot el braç , doncs al ser telescòpic, sols cal dividir la llargària total del braç en les parts necessàries per tal que tot el conjunt no sobresurti exageradament del front de la cabina de conducció, que, en el cas dels braços Hi-Ranger era excessiu, amb la dificultat per circular i maniobrar que aixó comportava.Per altra banda, aquesta construcció telescòpica, permet situar la cistella tant per sobre nivell 0, com per sota nivel 0, com per exemple en rescats en talussos a peu de carretera o voreres, en marges de rius o ports, en actuacions en vaixells, etc. etc.


                                               
Un braç T-REX ROSENBAUER en servei per sota nivell 0. A l'article de Alan M. Petrillo a la revista Fire Apparatus Magazine


A més a més d'aquestes innovacions, també s'hi van incloure unes escales fixes al llarg de tot el recorregut del braç telescòpic i la part que subjecta la cistella. Els fabricants diuen que son per ser utilitzades en cas de fallida dels sistema hidràulic que maniobra el braç. Bronto les subministra com a opció.


                                     
Imatge de Bronto/Pierce, a l'article de Alan M. Petrillo a la revista Fire Apparatus Magazine

 
Les darreres innovacions inclouen la capacitat de pivotar la cistella en sentit horitzontal en angles de fins a 45º/50º a dreta i esquerra del eix del braç, el que permet fer aproximacions amb màxima efectivitat a les parets dels edificis, siguin els que siguin, i per tant, la facilitat en qualsevol rescat.


                                         
La cistella d'un braç ROSENBAUER amb pivotat  fins a 50º - Imatge ROSENBAUER a l'article de Alan M. Petrillo a la revista Fire Apparatus Magazine



CONSTRUCTORS I MARQUES 

EUROPA

SIMON SNORKEL

A Europa, i concretament al Regne Unit, al 1945 es funda la SIMON ENGINEERING DUDLEY LTD. a la població de Dudley. Al llarg dels anys varen fabricar i subministrar als voltants de 13.000 plataformes, tant per us civil com per us en emergències, fins que varen tancar sobre l'any 1997, any en el qual varen subministrar la darrera plataforma per a bombers. Sembla ser que abans de tancar, l'empresa americana Freightliner (del grup Daimler AG) en va ser la propietària. 

Tot i que al territori continental europeu el que hem vist com més usual es el braç SIMON SNORKEL muntat sobre una plataforma específica sense bomba ni tanc, a UK i l'area d'influència de la Commonwealth (Austràlia, nova Zelanda, Hong Kong i els 53 Estats independents amb més influència britànica) van ser molt usuals les unitats que combinaven el braç de tisora amb cistella, amb la unitat de bomba i tanc, tot en un.
Simon SS50 sobre Dennis F109 - any 1971 - Imatge de Eddie Gentles - Fire Engines Photos


SimonSnorkel SS85 sobre Magirus - Bombers Frankfurt - Imatge Walter Diacont - Bos-Fahrzeuge 


Simon Snorkel - Dennis - Hong Kong - imatge K9 a Fire Engines Photos


El més usual es el vehicle que incorpora sols el braç hidràulic sense gaire més equipament que materials de rescat i la columna seca fins la cistella per actuar com a projector d'aigua a gran alçada.


Simon Snorkel sobre xassís SCANIA 3 eixos 1986 -  Bombers  Trondheim - Arxiu Municipal Trondheim - Noruega - Norge



Simon Snorkel SS 263 sobre xassís Magirus Deutz - 1974 - Bombers de Rendsburg RFA -  imatge Heiko Engelhardt - Bos-Fahrzeuge



Simon Snorkel sobre xassís Mercedes Benz, ROSENBAUER - Imatge Thomas Dotzler - Bos-fahrzeuge


SIMON SNORKEL SS300 sobre xassís Hendrickson





Fulletó general dels models de braços disponibles a SIMON SNORKEL



BRONTO SKYLIFT
I en quant als altres competidors al territori europeu, BRONTO SKYLIFT de Finlàndia i pertanyent al grup americà FEDERAL SIGNAL,  ja fa més de 50 anys que fabrica braços articulats també pel sector de les emergències, amb alçades fins els 112 metres.

Bronto Skylift RLX alçades de 34 a 68 metres - Imatge Fireraiders.co.za 



Bronto Skylift 33-2TI - Bombers de Perth, Austràlia

Bronto Skylift F22 ALR sobre xassís Mercedes - Rússia
Bronto Skylift F22 ALR - integrat per INCIPRESA - Imatge: Autotitre




Abans d'utilitzar el disseny de braç telescòpic, BRONTO també va fabricar els braços articulats, com veiem en aquest catàleg.




ROSENBAUER - METZ

ROSENBAUER, de la mà de METZ, especialista en escales telescòpiques, ja subministra els seus propis braços i plataformes de rescat amb alçades fins els 62 metres, amb la col·laboració de WUMAG - ELEVANT, on METZ aporta l'electrònica i WUMAG - ELEVANT  fabrica el braç telescòpic i la cistella. 


Rosenbauer B32 - Bombers de Salzburg - Austria - Imatge Rosenbauer Press


Rosenbauer B32 - Bombers de Salzburg - Austria - Imatge Rosenbauer Press



Rosenbauer B42  - UK - Imatge de The Examiner 13-01-2015


Rosenbauer B56 - Imatge de NDTC Trading -Vietnam

Rosenbauer T-Rex - la versió per Amèrica - Imatge Rosenbauer 

 
IVECO - MAGIRUS

En quant a IVECO-MAGIRUS, a l'any 2000 va encarregar al fabricant alemany de braços i plataformes hidràuliques KLAAS  el projecte per oferir al mercat un vehicle integral de rescat amb braç articulat ,  desprès de que diferents xassís Magirus Deutz /IVECO equipessin braços Simon Snorkel i també Nummela . 

Inicialment el resultat va aparèixer al 2004 amb el nom de OCTOPUS. Els primers exemplar van ser lliurats a la Xina. Els costos de producció d'aquest vehicle (3 unitats), inicialment presentats a la Interschutz , no van permetre fer la sèrie industrial que es pretenia. 



Magirus Octopus - primera versió 2004 - Imatge  IVECO Magirus

Actualment, i des de  2010, aquest OCTOPUS ha evolucionat cap el MULTISTAR, que amb algunes prestacions inferiors, com no  tenir els 2 eixos direccionals, ja està en catàleg permanent amb opcions diverses, que diferencien l'ús per a extinció d'incendis,  l'ús de rescat o una per a usos industrials. Finalment existeix la versió "Low Liner" específica per al Regne Unit UK, que es bàsicament la d'extinció d'incendis amb tanc d'aigua. El pes declarat del Multistar es de 18.000 kgs. 

La idea finalment ha resultat tenir molt d'èxit, si tenim en compte la quantitat de unitats que s'han venut des de 2010 i podem veure MULTISTAR sobre xassís molt diversos arreu del mon.

IVECO Magirus Multistar - Rússia

IVECO Magirus Multistar de demostració - Imatge Helmut Kunert

Multistar sobre xassís Econic - Bombers de la fàbrica Daimler - Chrysler - Imatge IVECO MAGIRUS

Multistar especial 3 eixos- Bombers de la fàbrica BOSCH (Bamberg) - any 2006 imatge de   www.youngstownfire.com



El mateix vehicle imatge del 2009  de Patrick Kalinowski a Bos-Fahrzeuge

Bombers Rio de Janeiro - Brasil - Imatge de la xarxa


Com no podia ser d'una altra manera, IVECO - MAGIRUS s'ha associat amb altres constructores de plataformes, com ara RUTHMANN - STEIGER, per oferir al mercat altres opcions específiques per plataformes telescòpiques de salvaments. En primer lloc, al 2011 va integrar aquest vehicle amb braç Ruthmann de 22 metres:
Plataforma Ruthmann sobre xassís Mercedes Benz - integració IVECO-MAGIRUS - Imatge de Vertikal.net




plataforma RUTHMANN de 22 mts. sobre xassís IVECO - MAGIRUS - Imatge Tobias Voss - BOS -Fahrzeuge





I el model sobre xassís IVECO FF 180 E amb plataforma RUTHMANN de 30 metres:




Aquest vehicle es va presentar a la Interschutz de 2010  - Imatge de Bernd Ossendorf  - Bos-Fahrzeuge







VEMA LIFT OY
Vema Lift Oy, es una fabricant finlandès establert al 1988, que fabrica plataformes aèries, amb una producció anual d'unes 65 unitats, el 90% son per a l'exportació. La planta de fabricació està a la zona de Turku, al sud-oest de Finlàndia.
Exemplars de la sèrie TFL i COMBI - Imatge VEMA
Braç sèrie TFL sobre ECONIC - imatge William Harthoorn - Bos - Fahrzeuge
El programa de fabricació per a serveis d'emergències consta de 4 sèries ben diferenciades:
  • TFL amb alçades des de 27,5 fins a 55 metres. Cistella amb capacitat de 400 kgs.
  • F amb alçades des de 28 fins a 38 metres. Cistella amb capacitat de 500 kgs.
  • COMBI , que reuneix el servei integral amb plataforma aèria i sistema d'extinció i rescat. Les plataformes que integren els COMBI van dels 18 als 28 metres.
  • T que son les torres d'aigua/escuma per aplicacions en la indústria petroquímica, amb alçades des de 33 fins als 44 metres.

   

ESTATS UNITS  I CANADÀ

Actualment, i encara que els SNORKEL es van inventar als USA, resulta que les marques més implantades, son d'origen europeu, Bronto i Rosenbauer. No tinc constància de que les altres marques que cito més a munt, tinguin implantació significativa en aquest països.  


PITMAN SNORKEL
Va ser el primer que va construir aquest sistema i un dels principals constructors de Snorkels, com el construït per als bombers de Chicago i que comento a l'inici del post. 
Pitman Snorkel 75' - 1967 - Imatge Paul Krot 2001


HI RANGER

Un dels altres constructors íntegrament americà, avui integrat a la marca TEREX, en podeu trobar més informació al post de HI-Ranger en aquest mateix bloc. 



Hi-Ranger 85' - 1966 - Imatge Legeros 


BRONTO

 va ser introduïda als USA de la mà de E-ONE, però desprès d'estar representada per PIERCE al 2011, des de agost de 2014  la torna a  representar en exclusiva E-ONE i ara per tots els USA i Canadà. E-ONE va vendre més de 100 unitats de BRONTO SKYLIFT als USA des de l'any 2000 en el que va prendre la representació oficial. Actualment hi ha més de 250 unitats en servei a tot el territori.



ROSENBAUER AMÈRICA



En canvi, ROSENBAUER, amb la seva subsidiària ROSENBAUER AMÈRICA, ho té tot en una sola companyia, i anomena els seus braços específicament amb la denominació T-REX per al mercat americà. 






ÀSIA

Les dificultats per trobar informació a causa bàsicament dels idiomes, no m'han permès localitzar fabricants, però atenció amb aquest fabricant de Korea, EVERDIGM, que especialitzat en la construcció d'eines per a la obra civil, té una divisió que fabrica escales, plataformes i autobombes per a bombers.

No m'ha semblat que el producte sigui d'un tercer fabricant, però a la seva web  la informació que hi ha es escassa, però sí he pogut copiar algunes imatges dels vehicles.


EAP 27  - Plataforma  EVERDIGM de 27 metres

EAP 37  - Plataforma  EVERDIGM de 37 metres

EAP 47  - Plataforma  EVERDIGM de 47 metres










CONSIDERACIONS TÈCNIQUES I OPERATIVES 
He de dir, no obstant, que les semblances entre un i altre fabricant, son notòries. Molt probablement les limitacions tècniques per a aquestes eines, fan que les capacitats de poder utilitzar diferents formes de disseny i construcció es vegin molt limitades. 
Un dels grans problemes que tenen o han tingut sempre les plataformes i braços articulats es el seu pes, molt elevat. Per exemple, un braç articulat i/o telescòpic  de 30 metres d'abast en alçada, sol pesar unes 18 tones, en front de unes 15 tones que sol pesar una escala telescòpica també de 30 metres amb cistella incorporada.
L'altre inconvenient que això comporta, el gran pes a desplaçar, es que habitualment això obliga a que el xassís necessàriament disposi de 3 eixos, i la facilitat de maniobrabilitat, conducció i necessitat d'espai al sol per falcar aquests braços i plataformes sigui més gran que el que necessita qualsevol escala telescòpica per les mateixes operacions.
Finalment, està comprovat que el temps necessari per poder fer un rescat en igualtat de condicions juga en contra dels braços i plataformes. En un estudi fet al 2005 per l'enginyer Thomas Roselt, de la Kommunale Unfallversicherung Bayern (que podríem traduir com a Mútua Bavaresa d'Accidents) , es comparaven en unes pràctiques fetes a l'Escola de Bombers de Celle, a la Baixa Sacsònia, una plataforma Magirus ALP 320 L i una escala telescòpica també Magirus, DLK 23-12  CS nB, totes dues de 30 metres d'abast vertical. 
En condicions ideals, els temps de rescat d'una persona amb una i l'altre eina, son prou eloqüents, trigant 230 segons el braç articulat, enfront dels 120 segons que va trigar l'escala telescòpica, en deixar la persona rescatada  a terra.
  
Imatge extreta del estudi comparatiu fet pel Dipl. Ing. Thomas Roselt al 2005


En tot cas, es del tot segur que les millores tècniques i electròniques faran millorar considerablement els temps d'intervenció pels rescats mitjançant els braços articulats de qualsevol mida.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FIMESA - EL PRODIGI ESPANYOL

Actualment desapareguda, FIMESA (Financiera Mecánico Eléctrica, S. A.) amb fàbrica a Madrid, va ser un dels grans fabricants de vehicles i equipaments contra incendis a l'estat espanyol. Pertanyia al conglomerat d'empreses financeres i constructores que va fer fallida GRUPO SOFICO i tot i que alguns diuen que encara continua a la mateixa adreça, el cert es que a ningú li han donat resposta. La història del GRUPO SOFICO propietària de FIMESA, sembla que s'acaba al 1974 amb una querella criminal per estafa d'un rendista de Barcelona que els va denunciar . Però passem al que ens interessa, la producció de vehicles de bombers sobre xassís principalment de Pegaso, però també en van utilitzar d'altres, com aquest que veiem a continuació. Autobomba pesant sobre Chrysler - Barreiros de 170 CV. Tanc de 4.500 l. i escuma. Bomba Guinard de bronze, 2000 l/m de caudal màxim a una pressió de 32 kg/cm2.  Excepcional unitat sobre xassís Pegaso 1060, amb doble

MAGIRUS - MARCANT CAMÍ

                          Si cap constructor es reconegut pel seu nom i apreciat arreu del mon, sense cap dubte aquest es l'alemany MAGIRUS. Des del 1864, any que Conrad Dietrich Magirus la va fundar, ha estat, fins no fa massa anys, la única empresa que ha construït els seus vehicles per als bombers integralment, es a dir, tant la part motriu com els motors i la part específica com les bombes d'incendi, i sobre  tot les escales, tot es   muntava a la seu de ULM al Bayern.  La DEUTZ original, establerta al barri Deutz de Colònia (Nordrhein Westfalen) amb el nom inicial de Nicolaus August Otto al 1864 essent la primera fàbrica mundial de motors,  va adquirir al 1 de gener de 1936, la CD Magirus AG, establerta a Ulm (Freistaat Bayern ). Un dels primers resultats d'aquell moviment propiciat per les autoritats del règim nazi, va ser la suspensió automàtica de la construcció de motors Magirus. http://www.koeln.de/ http://www.ulm.de/start.3080.htm Aquest

GYM - CONTRAINSA - GONZÁLEZ Y MARTÍN - HISTÒRIA DEL RACOR BARCELONA

Catàleg general 1988 - Col·lecció  particular Manel Biete L'empresa GYM - CONTRAINSA la va fundar l'enginyer Martín Ángel Martin Rodríguez al 1977 i va ser l'impulsor a l'estat, de la millora del racor de mànegues tipus Barcelona i la estandardització obligatòria a tot el territori espanyol, a cop de decret, a l'estil del sistema de govern espanyol.  Varen fabricar una quantitat important de vehicles de bombers arreu de l'estat i encara en feien desprès de que FIMESA o DCI desapareguessin.  Aquests son els vehicles que a la darrera pàgina dels seus catàlegs del 1977 i del 1988 mostraven, com si realment la producció de vehicles que fabricaven no tingués importància. Catàleg del 1977 on es poden apreciar diversos vehicles - Col·lecció particular Manel Biete I aquí el de 1988 - Col·lecció particular Manel Biete   Desconec si varen editar catàlegs més a l'alçada dels temps i també si a data d'avui