Chicago skyline April 18, 2009, from Northerly Island looking west. Imatge de Daniel Schwen publicada a la Wikipèdia.
Chicago, la tercera ciutat mes gran dels USA, desprès de New York i de Los Angeles, es la capital de l'estat d'Illinois, al midwest americà, amb 2,8 milions d'habitants (2012) i també se la coneix com la Windy city ciutat del vent o Second city, la segona ciutat.
Escut oficial de la ciutat de Chicago, vigent des del 1922
CHICAGO FIRE DEPARTMENT
El cos de Bombers de Chicago, CFD en endavant, va ser creat abans del 1833 i està considerat el mes antic dels USA. Actualment el formen 4500 membres bombers uniformats, distribuïts en 100 casernes, 24 batallons i 5 districtes, inclòs l'aeroport internacional O'Hare, que tenen a la seva disposició uns 250 vehicles (incloent'hi helicòpters, 2 vaixells i per suposat, els vehicles bomba (Engines co.), escales i torres (Truck - Ladder co.),ambulàncies pels EMS (metges i para-mèdics) atenent tots ells unes 749.000 trucades (any 2013) d'emergències 911.
En el cas dels EMS, hi ha 8 districtes, que disposen de 75 unitats ALS (Suport Vital Avançat) i diverses unitats de AMV(accidents amb múltiples víctimes), oxigen medicinal, i centre de comandament mòbil.
Escut de roba per uniformitat del cos. Col·lecció privada de Manel Biete.
Al 1970, i desprès de demanar informació per correu, el CFD, em va enviar la memòria de l'any 1969, de la qual reproduiré la part que penso es més interessant, i que fa referència als vehicles BIG JOHN i BIG MO, dissenyats específicament per intentar combatre els grans incendis, amb la major rapidesa i eficiència possible, gràcies a la gran capacitat de caudal i de distància que els canons monitors de gran calibre que aquells vehicles incorporaven com a eina d'atac de gran potència, i que generen el "Master Stream" `que anomeno a l'encapçalament del post.
Portada i primera pàgina de la Memòria anual 1969 del CFD
Imatges d'actuació dels Big Mo (a munt) i Big John (a vall).
Amb la finalitat esmentada mes a munt, al 1967 el Comissari (Fire Commissioner) Robert J. Quinn, màxima autoritat del CFD, i depenent directament de l'alcalde, en Richard J. Daley, va encarregar al enginyer John Plant, el disseny i la construcció d'un giny capaç de matar literalment en temps i en recursos humans i materials, els grans focs que esdevenien a la ciutat, protegint a la vegada als bombers que,a peu de carrer i amb el enorme risc de veure's greument accidentats i fins i tot morts, al ser envestits per la caiguda dels murs que sense avís previ, es veien sorpresos.
El primer aparell, va ser anomenat "Big Mo", amb el codi CFD 6 - 7 - 2, es va muntar sobre la base d'un IHC M61 de l'any 1953.
 |
| Big Mo, 6 - 7- 2 imatge de Ron Heal extreta de la web http://chicagoareafire.com/blog/2013/03/chicago-fd-turret-wagon-history-pt8-big-mo-6-7-2/ El caudal que podia proporcionar el vehicle era fins a 10.000 GPM (37.850 l/min.)  Al 1970 els tallers del CFD varen equipar un segon IHC M65 de l'any 1952 amb un doble parell de monitors de gran caudal, en aquest cas, parlem de fins a 15.000 GPM (56.770 l/min.) el Big John 6 - 7 - 3   Imatges de Bill Friedrich i Ron Heal extretes de la web: http://chicagoareafire.com/blog/2013/03/chicago-fd-turret-wagon-history-pt11-big-john-6-7-3/ 
En aquest enllaç, podreu veure més imatges dels Big Mo i Big John,així com dels altres vehicles amb monitors de gran caudal que el CFD va tenir.
En un altre ordre de coses, veiem la col·lecció que en Francesc Climent ha anat fent d'alguns dels vehicles del CFD, entre ells els de la pel·lícula "Backdraft" (Flamarades), aixó si, a escala 1/87...
 |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada