Passa al contingut principal

SIDES



Creada al 1951 per Georges i André Rotival, es va orientar de bon principi en els vehicles per l'extinció d'incendis als aeroports i als complexes petroquímics, i un dels primers models va ser el VMA 38 muntat sobre xassís Berliet GLC 28 amb motor de 6 cilindres, 150 CV i 2 dipòsits, un d'aigua amb 3.400 litres. i un d'escuma amb 420 litres. La bomba es feia funcionar amb un motor V8 FORD, generant un caudal de 120 m3/h a 10 bars de pressió.



Imatge de Chrispit1955 al Flickr

Imatge obtinguda al Flickriver





L'INICI DE L'ERA DELS GEGANTS APAGA-FOCS AEROPORTUARIS


  1. SITUACIÓ I REQUERIMENTS

Amb l'inici del disseny per part de la BOEING americana i a mitjans dels anys 60 d'un nou concepte d'avió per a llargues distàncies amb capacitats per a ubicar i transportar prop de 500 passatgers, ben aviat els aeroports es trobarien amb el problema de poder assistir, en cas d'incendi o qualsevol altre incidència a les pistes, aquests monstres que superaven en totes les dimensions el conegut fins llavors en la navegació aèria, doncs el projecte dels BOEING Jumbo - Jet o B-747, passaven dels 46 metres de llarg dels avions més grans aleshores, fins els 70 metres, d'un pes màxim en l'enlairament de 150 Tones a 322 Tones, i una capacitat de combustible de fins a 180.000 litres.

La presentació es va fer a l'Aeroport de Le Bourget, prop de Paris, a l'estiu del 1969, i el primer vol comercial va ser al 1970 amb la companyia americana Pan Am.

El risc que, en cas d'accident suposaven aquestes enormes aeronaus, va quedar ben pales el 23.07.1977 en l'accident que varen patir 2 d'aquests aparells a l'Aeropuerto de los Rodeos, a Tenerife, a causa de la boira, amb el resultat de 583 persones mortes, la més gran catàstrofe aèria fins aquell moment, tot i que no estaven plens, doncs la xifra s'hagués quasi duplicat. 



    2. EL PROTOTIP 


Al 1966, el departament de seguretat aèria de l'aeroport de Orly, va encarregar a SIDES i al constructor de xassís FAUN, el projecte per construir un vehicle d'extinció d'incendis que fes front a les necessitats dels futurs "Jumbo". Es necessitava passar d'un vehicle convencional per aeroports de 12 a 16 Tones a uns nous vehicles de 50 Tones, de potències de 300 CV a 1000 CV, de rendiments de 250 litres per minut a 6.000 litres per minut, i d'una capacitat de 6.000/10.000 litres d'agents extintors a 20.000 litres. 

Al setembre del 1967 i a la IAA (Internationale Automobil-Ausstellung) a Frankfurt, exposició internacional de l'automòbil, la fàbrica FAUN-WERKE de Nürnberg, va presentar el primer prototip del vehicle extintor LF 1412/45  amb 3 blocs tècnics ben diferenciats: 
  • el bloc dels motors equipat amb 2 unitats DEUTZ de 450 CV cadascún, refrigerats per aire, BF-12 L 714 de 12 cilindres , situats al darrera del vehicle.
  • la cabina de conducció per a fins a 3 bombers.
  • els dipòsits d'aigua 17.300 litres i d'escuma 1.700 litres.
A la part del darrera i a l'esquerra del bloc dels motors, s'allotja la bomba amb un rendiment de 8.300 litres per minut a una pressió de 12 bars. 

El canó projector d'aigua/escuma TMU-5000 SIDES de 4 metres de llargada era d'un poder formidable, doncs tenia la capacitat de projectar el caudal de líquids de 3.000 a 6.000 litres per minut a 70 metres de distància. 

Les prestacions que desenvolupava aquesta enorme eina eren sorprenents, doncs sols necessitava 55 segons per cobrir 1000 metres des de parat, i l'acceleració de 0 - 100 km/hora els cobria en 58 segons, tot aixó per moure les 46,3 Tones de pes de la unitat. La punta de velocitat s'apropava als 110 km/h.

    3. LA SÈRIE, LLIURAMENTS I LLOCS

Des d'el Maig 1969 fins el Gener de 1973 es varen lliurar 6 unitats als Aeroports Parisencs de Orly, Le Bourget i Roissy. 

Del 1971 al 1976 es varen lliurar 12 unitats més, dels quals:

 8 unitats distribuïdes entre els Aeroports de Niça, Tahití, Guadalupe, Cayenne, Marseille, Málaga, Palma de Mallorca i Las Palmas de Gran Canaria

 2 a l'Aeroport de Madrid i 2 més a l'Aeroport de Barcelona.

En total es varen lliurar 20 unitats del model.

   4. ALTRES MODELS

Amb la mateixa idea de separació funcional de l'accionament i el motor de la bomba,  els Aeroports alemanys de  Frankfurt, Stuttgart i Berlín-Tegel, FAUN va desenvolupar el tipus LF1410 / 52 com un altre segment de desenvolupament. Aquesta versió va ser construïda per Metz per a Frankfurt i ja finalitzada el 1969. 

I com a "rara avis" el model de doble cabina de conducció que Magirus Deutz va desenvolupar per l'Aeroport de Frankfurt també, peça única preservada actualment.






 Imatges pròpies obtingudes a la "Operación Ícaro" a l'Aeroport del Prat de Barcelona, un dissabte 25 d'octubre de 1980, on es pot apreciar dues unitats del SIDES VMA 190. 



Maqueta realitzada a escala 1/10 per Jean Porchet, amb múltiples funcionalitats i a RC, de la qual podeu veure les característiques en el fulletó següent.





Imatge de Joaquim Pol - kimpol





 Al 1980, SIDES presenta a la INTERSCHUTZ a Hannover, el S-2000, el primer vehicle per aeroports equipat amb tanc de polièster i amb el parabrises frontal de visió panoràmica.

  


I el catàleg amb les característiques tècniques a continuació.



Catàleg de la col·lecció de Manel Biete

En aquelles dates, la SIDES encara estava integrada al Grup SICLI, i actualment SICLI està integrada a CHUBB , dintre la òrbita de United Technologies. 

Les següents imatges, pròpies, estan preses a la INTERSCHUTZ 2015




I una darrera curiositat, obtinguda a la xarxa, sense poder confirmar, matriculat al Marroc.



A Bombers de Barcelona hi van haver uns quants de vehicles SIDES, en poso uns quants a continuació, imatges facilitades per Salvador Balcells









Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FIMESA - EL PRODIGI ESPANYOL

Actualment desapareguda, FIMESA (Financiera Mecánico Eléctrica, S. A.) amb fàbrica a Madrid, va ser un dels grans fabricants de vehicles i equipaments contra incendis a l'estat espanyol. Pertanyia al conglomerat d'empreses financeres i constructores que va fer fallida GRUPO SOFICO i tot i que alguns diuen que encara continua a la mateixa adreça, el cert es que a ningú li han donat resposta. La història del GRUPO SOFICO propietària de FIMESA, sembla que s'acaba al 1974 amb una querella criminal per estafa d'un rendista de Barcelona que els va denunciar . Però passem al que ens interessa, la producció de vehicles de bombers sobre xassís principalment de Pegaso, però també en van utilitzar d'altres, com aquest que veiem a continuació. Autobomba pesant sobre Chrysler - Barreiros de 170 CV. Tanc de 4.500 l. i escuma. Bomba Guinard de bronze, 2000 l/m de caudal màxim a una pressió de 32 kg/cm2.  Excepcional unitat sobre xassís Pegaso 1060, amb doble

MAGIRUS - MARCANT CAMÍ

                          Si cap constructor es reconegut pel seu nom i apreciat arreu del mon, sense cap dubte aquest es l'alemany MAGIRUS. Des del 1864, any que Conrad Dietrich Magirus la va fundar, ha estat, fins no fa massa anys, la única empresa que ha construït els seus vehicles per als bombers integralment, es a dir, tant la part motriu com els motors i la part específica com les bombes d'incendi, i sobre  tot les escales, tot es   muntava a la seu de ULM al Bayern.  La DEUTZ original, establerta al barri Deutz de Colònia (Nordrhein Westfalen) amb el nom inicial de Nicolaus August Otto al 1864 essent la primera fàbrica mundial de motors,  va adquirir al 1 de gener de 1936, la CD Magirus AG, establerta a Ulm (Freistaat Bayern ). Un dels primers resultats d'aquell moviment propiciat per les autoritats del règim nazi, va ser la suspensió automàtica de la construcció de motors Magirus. http://www.koeln.de/ http://www.ulm.de/start.3080.htm Aquest

GYM - CONTRAINSA - GONZÁLEZ Y MARTÍN - HISTÒRIA DEL RACOR BARCELONA

Catàleg general 1988 - Col·lecció  particular Manel Biete L'empresa GYM - CONTRAINSA la va fundar l'enginyer Martín Ángel Martin Rodríguez al 1977 i va ser l'impulsor a l'estat, de la millora del racor de mànegues tipus Barcelona i la estandardització obligatòria a tot el territori espanyol, a cop de decret, a l'estil del sistema de govern espanyol.  Varen fabricar una quantitat important de vehicles de bombers arreu de l'estat i encara en feien desprès de que FIMESA o DCI desapareguessin.  Aquests son els vehicles que a la darrera pàgina dels seus catàlegs del 1977 i del 1988 mostraven, com si realment la producció de vehicles que fabricaven no tingués importància. Catàleg del 1977 on es poden apreciar diversos vehicles - Col·lecció particular Manel Biete I aquí el de 1988 - Col·lecció particular Manel Biete   Desconec si varen editar catàlegs més a l'alçada dels temps i també si a data d'avui