Passa al contingut principal

INTERSCHUTZ 2015 - VEHICLES DE RESCAT AERI - BRONTO - CELA




A continuació, i per carrossers, exposo els vehicles que han presentat cadascun d'ells a la fira. En aquesta ocasió, tant IVECO-Magirus, com ROSENBAUER-Metz, han presentat noves escales en alçades mai vistes, 68 metres Magirus, i 64 metres Metz.
 
I pel que fa a les plataformes i braços aèries, BRONTO ha exposat un braç de fins a 107 metres d'alçada.
 
Com a novetat, IVECO-Magirus ha presentat per primer cop un vehicle adaptat a la normativa americana, la NFPA, es tracta del model M34L-H, que a més d'integrar una escala de 34 metres, també disposa d'un tanc d'aigua de 2.000 litres i la bomba corresponent de fins a 4.000 litres/minut. Per acabar de tenir una imatge més americana, el vehicle va muntat sobre un xassís IVECO Stralis AD260S42 Y/PS 6x2x4 de tres eixos, i a la part del darrere, incorpora un espai accessible per ubicar les escales addicionals.
 
Per no ferir susceptibilitats i preferències, l'ordre de les marques es alfabètica. Així doncs, el primer es:
 
 
 
El fabricant finlandès, que pertany al grup americà Federal Signal,  exposava a l'aire lliure, 8 braços d'alçades entre els 44 i els 104 metres, realment impactant. De fet, es podria dir que son els líders en quan a alçada, i amb una quantitat de més de 6.700 plataformes subministrades els darrers 50 anys a més de 120 països, sembla que pocs els poden igualar.
 
Curiosament, una de les plataformes exposades, ja estava destinada al Cuerpo de Bomberos Municipales de Madrid, es tractava d'una RPX - F 70, d'una alçada operativa de 70 metres, cistella fins a 500 kgs de capacitat sobre xassís SCANIA de 5 eixos. La sèrie RPX de braços articulats, no disposa de escala en paral·lel.
 
 
 
 
 
Un altre dels models exposats era el BRONTO F 44 RXL-ER, aquest encara sense propietari, com a eina de demostració. El xassís també SCANIA marca també escandinava, tot i que ara està sota el paraigües del Grup Volkswagen - MAN.
 
La sèrie RXL es "cosina" de la sèrie RPX i sí que incorpora escala lateral d'emergència. Amb alçades que van dels 32 als 55 metres, son la sèrie que ha fet famosa la qualitat i versatilitat de les plataformes BRONTO arreu del món.
 
 
 
  Com ja deveu recordar els que em seguiu, als Estats Units USA, el representant de BRONTO SKYLIFT es E-ONE.
 
 
 
 
 
 
Aquest fabricant italià, establert al 1965, fabrica braços i plataformes aèries per treballs en emergències, construcció i indústria, amb alçades des de 28 fins a 72 metres (per incendis i emergències) i en el seu dia, era un dels  subministradors de les plataformes ALP de IVECO-Magirus. A la fira, exposava 2 models, el DT28F, i el ALP 444E .

DT28F
 
Presentada com a Premiere a Hannover, la plataforma CELA DT28F es un doble braç telescòpic articulat, amb una alçada operativa de fins a 26 metres, capacitat de càrrega de la cistella fins a 350 Kgs i possibilitat d'ubicar la llitera de rescat. Comandaments CAN-Bus, sistema de columna seca 1,5" per aigua a tot el braç, i automatització del plegat del braç i anivellat del vehicle.    

 
 
 
 
Com veieu, la unitat exposada a la fira, duia també l'anagrama VOGT, possiblement l'empresa que ha venut aquest vehicle al mercat suïs.
 
 
ALP444E
 
El model ALP444E té una alçada de treball de 44 metres, i encara resten dos models més que arriben als 55 i als 72 metres cadascun. 
 
 
 
 
Catàlegs oficials de la CELA SRL italiana extrets de la seva plana a Internet


 
 
 
 
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FIMESA - EL PRODIGI ESPANYOL

Actualment desapareguda, FIMESA (Financiera Mecánico Eléctrica, S. A.) amb fàbrica a Madrid, va ser un dels grans fabricants de vehicles i equipaments contra incendis a l'estat espanyol. Pertanyia al conglomerat d'empreses financeres i constructores que va fer fallida GRUPO SOFICO i tot i que alguns diuen que encara continua a la mateixa adreça, el cert es que a ningú li han donat resposta. La història del GRUPO SOFICO propietària de FIMESA, sembla que s'acaba al 1974 amb una querella criminal per estafa d'un rendista de Barcelona que els va denunciar . Però passem al que ens interessa, la producció de vehicles de bombers sobre xassís principalment de Pegaso, però també en van utilitzar d'altres, com aquest que veiem a continuació. Autobomba pesant sobre Chrysler - Barreiros de 170 CV. Tanc de 4.500 l. i escuma. Bomba Guinard de bronze, 2000 l/m de caudal màxim a una pressió de 32 kg/cm2.  Excepcional unitat sobre xassís Pegaso 1060, amb doble

MAGIRUS - MARCANT CAMÍ

                          Si cap constructor es reconegut pel seu nom i apreciat arreu del mon, sense cap dubte aquest es l'alemany MAGIRUS. Des del 1864, any que Conrad Dietrich Magirus la va fundar, ha estat, fins no fa massa anys, la única empresa que ha construït els seus vehicles per als bombers integralment, es a dir, tant la part motriu com els motors i la part específica com les bombes d'incendi, i sobre  tot les escales, tot es   muntava a la seu de ULM al Bayern.  La DEUTZ original, establerta al barri Deutz de Colònia (Nordrhein Westfalen) amb el nom inicial de Nicolaus August Otto al 1864 essent la primera fàbrica mundial de motors,  va adquirir al 1 de gener de 1936, la CD Magirus AG, establerta a Ulm (Freistaat Bayern ). Un dels primers resultats d'aquell moviment propiciat per les autoritats del règim nazi, va ser la suspensió automàtica de la construcció de motors Magirus. http://www.koeln.de/ http://www.ulm.de/start.3080.htm Aquest

GYM - CONTRAINSA - GONZÁLEZ Y MARTÍN - HISTÒRIA DEL RACOR BARCELONA

Catàleg general 1988 - Col·lecció  particular Manel Biete L'empresa GYM - CONTRAINSA la va fundar l'enginyer Martín Ángel Martin Rodríguez al 1977 i va ser l'impulsor a l'estat, de la millora del racor de mànegues tipus Barcelona i la estandardització obligatòria a tot el territori espanyol, a cop de decret, a l'estil del sistema de govern espanyol.  Varen fabricar una quantitat important de vehicles de bombers arreu de l'estat i encara en feien desprès de que FIMESA o DCI desapareguessin.  Aquests son els vehicles que a la darrera pàgina dels seus catàlegs del 1977 i del 1988 mostraven, com si realment la producció de vehicles que fabricaven no tingués importància. Catàleg del 1977 on es poden apreciar diversos vehicles - Col·lecció particular Manel Biete I aquí el de 1988 - Col·lecció particular Manel Biete   Desconec si varen editar catàlegs més a l'alçada dels temps i també si a data d'avui