dissabte, 21 de juny de 2014

MAGIRUS - MARCANT CAMÍ


                         



Si cap constructor es reconegut pel seu nom i apreciat arreu del mon, sense cap dubte aquest es l'alemany MAGIRUS. Des del 1864, any que Conrad Dietrich Magirus la va fundar, ha estat, fins no fa massa anys, la única empresa que ha construït els seus vehicles per als bombers integralment, es a dir, tant la part motriu com els motors i la part específica com les bombes d'incendi, i sobre  tot les escales, tot es   muntava a la seu de ULM al Bayern. 

La DEUTZ original, establerta al barri Deutz de Colònia (Nordrhein Westfalen) amb el nom inicial de Nicolaus August Otto al 1864 essent la primera fàbrica mundial de motors,  va adquirir al 1 de gener de 1936, la CD Magirus AG, establerta a Ulm (Freistaat Bayern). Un dels primers resultats d'aquell moviment propiciat per les autoritats del règim nazi, va ser la suspensió automàtica de la construcció de motors Magirus.



http://www.koeln.de/

http://www.ulm.de/start.3080.htm

Aquest bloc, neix en el moment en el que es commemora el 150 è aniversari de l'existència de Magirus, i que DEUTZ com a constructor de motors, també celebri els seus 150 anys, però les dues empreses tornen a estar separades, des de que al 1979 la KHD  vengués la seva participació de la IVECO a la FIAT.   

http://www.150jahredeutz.com/de/ pàgina oficial del constructor de motors DEUTZ per celebrar el seu 150 è aniversari
   
http://www.magirusgroup.com/de/de/unternehmen/tradition/  pàgina oficial del Grup Magirus per celebrar el seu 150 è aniversari

Però com que jo no soc historiador, podeu trobar dotzenes d'informació a la xarxa que us mostraran tota la que vulgueu, com per exemple:


(imatge cedida per Salvador Balcells)


1872


La Ulmer - Leiter (Escala d'Ulm) es presenta al 1872, amb 14 metres i extensible, permeten extendre-la en moviment. Rep la Medalla d'Or a la Fira de Viena un any desprès. 


Imatge facilitada per Wolfgang Rotter - Magirus 


Al 1929 es va fer l'Exposició  Internacional de Barcelona, i per aquell motiu, aprofitant el pressupost extraordinari, els Bombers de Barcelona van rebre un lliurament molt especial de la Magirus.


1929

Imatge de la revista de la Magirus nº 4 del 1929 facilitada per Wolfgang Rotter 


1939


En data 30 de setembre de 1939, al començament de la segona gran guerra, WW-II, es produeix un fet insòlit, i es que la Klöckner-Humboldt Deutz AG informava a les seves seus representatives a l'estranger que la Carl Metz de Kalsruhe i la Magirus de Ulm havien signat una "joint venture" amb el nom de "Magirus Metz Feuerwehrgeräte Export GmbH" amb la seu central a Colònia (Köln).

Imatge facilitada per Wolfgang Rotter

En data 15 de desembre de 1939,  i mitjançant un decret, es fa obligatori que el símbol de la torre Magirus i el propi nom, sols es podran utilitzar amb  el format Magirus-Metz GmbH i que tots els vehicles Magirus de les línies  de producció es lliuressin  sota el nom "Klöckner-Deutz" amb la marca del cercle que més a vall es veu al citat document. Aixó es veurà reflectit en el catàleg general per a l'exportació que veiem en la imatge anterior.


Imatge facilitada per Wolfgang Rotter 
    

1940


En uns catàlegs de 1940 cedits per Salvador Balcells es veia això:

         
Col·lecció de catàlegs de Salvador Balcells

1941

Imatge facilitada per Wolfgang Rotter

La KHD va fabricar 17 unitats de la KL 26 i KL 30 sobre xassís Autobianchi italià, que varen ser lliurades a Itàlia. En 13 unitats d'aquesta producció, l'escala Magirus va ser muntada sobre una torreta giratòria Metz.

1943

A partir de principis de 1943, es va aturar tota la producció de xassissos a Ulm per facilitar la construcció de vehicles cadenats sota llicència de la Caterpillar Tractor East, amb motor de 6 cilindres diesel Deutz refrigerats per aire.  

Els vehicles per a l'extinció d'incendis es varen equipar a partir d'aquella data sobre xassís Mercedes-Benz i Opel.

I una curiositat més, en aquells moments, Magirus va ser l'encarregada per el Ministeri de l'Armament, juntament amb la Flenders Werke AG a Lübeck, per a la construcció i el muntatge  final a la fàbrica de Ulm, d'uns 200 mini-submarins d'únic pilot i 2 torpedes,sent el casc construït per els Drassanes  Ansaldo de Gènova, que els lliuraven en 3 seccions a Ulm.



1955

Al 1955 a Bombers de Barcelona,  rebien aquests 5 vehicles Magirus Deutz, 4 tancs TLF-5000 de 5.000 litres i l'escala de 52 metres. - Imatge d'arxiu de bombers de Barcelona. 


30 anys desprès, els mateixos vehicles ja fora de servei, l'escala ha sobreviscut restaurada. Dels tancs, crec que cap. - imatge de Manel Biete

Magirus TLF-5000 A (4 x 4) dels Bombers de València - Autor de la imatge desconegut.

1958 - Imatge de fàbrica del Magirus TLF-5000 sobre xassís 7500 lliurat als Bomberos de Santa -cruz de Tenerife - Imatge: Magirus

1954 - Primera versió dels tancs de gran capacitat, el TLF 3000, sobre xassís curt  S 3500 Magirus, aquest dels Bomberos de Santa Cruz de Tenerife i també els del cos de La Línea de la Concepción, Cádiz. Imatge: Magirus


1963




Imatges cedides per Salvador Balcells - Bomberos de Montevideo (Uruguay) 1963




Aixó es el que ens proposava la Magirus Deutz a l'any 1963



Catàleg general Magirus reduït - Col·lecció Manel Biete 




DL-30h Model realitzat a escala 1/87 per Salvador Balcells de la E-3 de Bombers de Barcelona, matriculada al 1966.

TLF-16 A Model realitzat a escala 1/87 per Salvador Balcells del Bt-28 de Bombers de Barcelona, matriculat al 1965.
 
 


Magnífic exemplar de auto grúa Magirus KW-16 perfectament restaurat i conservat, exposat a la INTERSCHUTZ 2015 a Hannover
 
 
 
 A continuació un catàleg específic de la motobomba Magirus TS-8/8 amb un motor de Volkswagen refrigerat per aire, naturalment!!!, també del 1963. Col·lecció Manel Biete.








  


Model a escala 1/87 d'un ZB 6/24 dels BF de Ingolstadt fet per Salvador Balcells




Model d'un Magirus F Jupiter 170 , STF-5000 del 1958 específic per la refineria Gulf a Essen - reproducció feta per Salvador Balcells


Com podeu veure, la gama de producte abastava des de les escales remolcades manuals, les auto-escales mecàniques i hidràuliques, de 10 fins a 60 metres (DL) , els vehicles extintors, d'aigua, escuma, pols i universals, en les vessants urbanes, industrials i per aeroports (LF, TLF, FLF) , els vehicles d'assistència tècnica (RW), així com les grues combinades (RKW) i les grues d'elevada potència (KW), tot un ventall amplíssim que sortia de la fàbrica d'Ulm cap a qualsevol destí mundial. 

Escut de tela bombers fàbrica Magirus a Ulm - Col·lecció Manel Biete


1968


Passem a l'any 1968, cinc anys desprès, amb el següent catàleg general, aquest ja més complert que l'anterior. Bàsicament veiem que, la cabina amb morro rodó (rundhabuer) ja ha desaparegut, i comença a veure's alguna cabina ja del tipus avançada (frontlenker).















Catàleg de la col·lecció de Manel Biete


Dos dels diversos Magirus Deutz que han passat pels Bombers de l'Ajuntament de Barcelona. La G-1 (ex Ae-1) vehicle de rescat amb grua i cabrestant de capacitat fins a 10 Tm, RKW-10, i la E - 5, una de les  3 unitats d'escala de 30 metres DL-30 amb cabina avançada.

Les següents 4 imatges, han estat facilitades per Wolfgang Rotter, mitjançant l'Uwe Gompf.

TLF-16 Imatge Werk Magirus

DL 30 h - Detall de la base d'escala - Imatge Werk Magirus

DL 30 h - Bombers de KEMPTEN - ALLGAU - Imatge Werk Magirus

DL - 18 h - Bombers de PLATTLING - Imatge Werk Magirus



1971

Ara, al 1971, el nou catàleg anual ens mostra la pràctica desaparició dels vehicles amb morro "eckhauber" (literalment capó en cantonada o en angle), i la majoria de models ja es mostren amb la cabina avançada de primera generació. En aquest catàleg, també es veuen diverses unitats del cos de Bombers de Frankfurt, amb el típic acabat vermell/blanc. Encara no havia arribat el moment de l'entrada de IVECO a la Magirus-Deutz.


          

          



    








1977


Ara fem un salt de 6 anys, i ens posem al 1977, tres anys abans de la Interschutz de 1980 on aquest es el programa de vehicles que ja tenien preparat, integrats totalment en el grup IVECO, desapareguda totalment la cabina de morro quadrat (Eckhauber). 















Catàleg de la col·lecció de Manel Biete


1980





Arribem  al 1980, any de la Interschutz - 80, on presenten el catàleg dedicat al programa d'escales següent






















 Catàleg de la col·lecció de Manel Biete

  
El següent catàleg del 1980 pertany a les autobombes especials per a donar serveis des de indústries fins a refineries, aeroports o grans instal·lacions.
















Catàleg de la col·lecció de Manel Biete


FLF 60/130 Imatge presa a la Interschutz 1980 a Hannover - Manel Biete


1995

Al 1995, ja acabada del tot la utilització dels motors DEUTZ per part de IVECO - MAGIRUS, el catàleg de vehicles autobombes especials era el següent. Veurem que el disseny ja ha variat bastant i s'hi barregen els tipus de construcció italiana procedent dels BARIBBI i altres marques, com l'alemany de la pròpia Magirus i les cabines avançades ja son o de la FIAT o la de IVECO de primera i segona generació. Coses  del màrqueting,  també van batejar  el tipus de e vehicles amb el nom "SÈRIE BULL".

SÈRIE BULL PER SERVEIS A LA INDÚSTRIA I ALS AEROPORTS












Reproducció a escala 1/87 d'un dels BULL feta per Salvador Balcells - Vehicle dels BF München



SÈRIE TUCANO PER SERVEI ALS AEROPORTS

 En catàleg a part, els TUCANO, ja no anomenats FLF, potser per donar un nom més internacional i no cenyit a la denominació DIN, vehicles per a aeroports. En aquest cas, IVECO - MAGIRUS donava com a opció els motors de 550 CV IVECO o de 585 CV Detroit Diesel, i configuracions sobre xassís 4 x 4 ó 6 x 6. Una de les avantatges d'aquesta sèrie de vehicles, era que feien 2,5 metres d'amplada, la qual cosa facilitava l'ús i circulació dels mateixos fora dels recintes dels aeroports. Actualment els vehicles d'aquesta categoria, com els DRAGON de la pròpia IVECO, superen aquesta amplada i no poden sortir dels recintes en cas de necessitat.



  








 Catàleg de la col·lecció de Manel Biete




Tot seguit, i sense poder referenciar la totalitat de la producció inabastable que Magirus proposava, em centraré en els següents vehicles que, tant per les seves característiques i capacitats tècniques, com per l'especialitat o raresa que varen suposar, he cregut oportú incloure en aquest bloc. 

I com a vehicle Magirus per excel·lència, començaré per les auto-escales.



detall base escala 1922 - Foto Feuerwehr München



AUTO ESCALES MAGIRUS

GDL - 26 GRAN AUTO-ESCALA 26 METRES


IMATGE COL·LECCIÓ MANEL BIETE (autor desconegut)

Escala mecànica de 26 metres, any de construcció, 1941 , del cos de bombers de Bilbao, a Esukadi, que va prestar servei fins ben entrats els anys 60. Aquesta es una raresa doncs amb cabina descoberta van deixar de fabricar-les ja abans dels 50.

Actualment la podeu veure al Museo del Fuego y de los  Bomberos de Zaragoza, restaurada, però no en el seu estat original, doncs la part davantera original ha estat substituïda  per un radiador frontal de Mercur 150, variant el seu aspecte.

DL - 45 GRAN AUTO-ESCALA 45 METRES
DL-45 Magirus Deutz - Bombers München - Imatge Bildstelle Feuerwehr Munchen 
A més de les escales de 26 metres, els bombers de München disposaven d'aquest exemplar de 45 metres, que va donar servei en tota la segona gran guerra.


DL - 52 GRAN AUTO-ESCALA 50 + 2 METRES




Escala Magirus Deutz DL 52  de Bombers de Barcelona - Imatge facilitada per Javier Bocanegra de la col·lecció de Félix Zurita 


La mateixa escala original Eg-4, amb el nou patró d'identificació blanc/vermell i la nova calca V-7. Imatge de Manel Biete - Col·lecció privada.

Va ser al 28-09-1955 quan Bombers de Barcelona va rebre una escala de 50+2 metres amb ascensor incorporat de la aquells moments, i desprès de les de 60 metres de Metz, la més alta que es fabricava. Al cap dels anys, va patir una reparació que la va deixar sols en 37 metres d'alçada.




Aquest es el lamentable estat en que va quedar desprès d'anys d'estar fora de servei. Posteriorment, el col·leccionista de vehicles antics Juan Tapia, de Segovia, la va adquirir i la va fer restaurar a un taller especialitzat a Portugal, amb aquest resultat que, tot i no coincidir amb els codis de colors ni originals ni posteriors, li hem d'agrair molt sincerament el seu interès en la preservació d'aquest vehicle, ara, molt lluny de Barcelona, el seu destí de treball original.

Imatges recuperades a la xarxa, suposant l'autor, el de l'adreça de correu electrònic.




DL - 44h GRAN AUTO-ESCALA 44 METRES


La producció de escales amb el morro quadrat o eckhauber va acabar al final del 1974, doncs a partir de l' 1 de Gener de 1975 i a conseqüència de l'acord signat entre Fiat i la KHDeutz, es van  començar a utilitzar les cabines IVECO.  Originalment la DL-44 es subministrava amb ascensor, com les de 50 metres. Sembla que la  que conserven al Brasil, ja no el du. 


La DL 44 del catàleg pertanyia al Corpo de Bombeiros del Paranà , Brasil. Imatge de Guilmann a Internet.


DL 18 Opel - imatge: Magirus


LB - 30  AUTO-ESCALA AMB PLATAFORMA 30 METRES

                                                  
                                                  
        
LB 30 dels Bombers de Frankfurt, 2ª generació de LB-30 en aquest servei.
Catàleg de la col·lecció privada de Manel Biete


Imatges preses per Manel Biete al 1972


  
DL 30 h AUTO ESCALA GIRATÒRIA





Catàleg de la col·lecció privada de Manel Biete 1971





DL 30  AUTO-ESCALA 30 METRES 




Catàleg de la col·lecció privada de Manel Biete 1972



E-5 de Bombers de Barcelona, abans de la seva adquisició l'agost del 1975 - Imatges Salvador Balcells, a l'exhibició EXPOFUEGO 74


La E-7, de Bombers de Barcelona, model DL 30, que junt amb la E-6, es varen incorporar al setembre del 1978. Imatge de Salvador Balcells. 




DL 30, E - 6 dels Bombers de Barcelona, model 1/87 realitzat per Salvador Balcells



Sapeurs - Pompiers de Genève - 1979

 DL - 50 Interschutz 1980 


Per primer cop, Magirus incorpora a una escala hidràulica, una base giratòria  amb regulació de l'anivellació lateral,  el que li permet mantenir l'escala sempre en posició totalment horitzontal, es a dir, sempre a 90º entre el pla de terra i l'escala en posició vertical, amb independència de la inclinació  del vehicle. En el model de baix perfil, la DLK 23-12 nB, es manté el mateix sistema, que ja s'incorporarà a tots els models futurs.



Model de sèrie presentat a la Interschutz 1980

Model a escala 1/87 de la DLK  23-12 nB de ls bombers de Frankfurt realitzada per Salvador Balcells


 Al 1984 es subministren ja els vehicles de la nova generació amb la cabina nova, també utilitzada per altres marques com Renault/MACK, DAF i VOLVO,  amb petites modificacions en les estructures, però encara amb l'opció de muntar els motors refrigerats per aire  Deutz, exclusivament als vehicles MAGIRUS (per a bombers).








Catàleg de la col·lecció privada de Salvador Balcells

DLK 18-12 CC - 1994




Catàleg col·lecció privada Manel Biete

DLK 23-12 Vario GL CC



Catàleg col·lecció privada Manel Biete 1994





DLK 23-12 Vario cc + nB - 1996





   


Catàlegs de la col·lecció privada de Manel Biete 1996


Model a escala 1/72 Del Prado. Col·lecció Manel Biete 



DLK 52 Vario CC - 1995





Catàleg de la col·lecció privada de Manel Biete 










  
  


VEHICLES EXTINTORS, LF, TLF, FLF, ZLF, SLF i ALTRES 
  
TLF - 16  AUTO BOMBA AMB TANC URBÀ


El Magirus Deutz TLF-16, muntat sobre xassís F150 D 10 (i la versió F150 D 10 A propulsió total 4 x 4) Mercur, amb un motor V6 refrigerat per aire de 150 CV i un par motor de 53 mkg. incorporava un tanc de 2400 litres d'aigua, una bomba centrífuga de 2 escales i divers material accessori i una dotació de 1 + 5 bombers.

D'aquest model que va ser extensament fabricat i venut a innumerables cossos de bombers d'arreu del món, se'n varen veure forces unitats i en concret els bombers de Barcelona en varen tenir 4 unitats, els Bt-20 amb capó motor arrodonit (rundhauber) matriculat al 28/11/1955  que finalment va ser donat a Guatemala,  i la resta amb capó motor quadrat (eckhauber) Bt-26 (com el de la imatge superior) matriculat el 26/06/1965, el Bt-28, matriculat el mateix dia que l'anterior, i el Bt-34 (matriculat el 12/03/1972) versió 4 x 4 aquests dos darrers.  






Catàleg col·lecció privada Manel Biete


El TLF-16 Magirus a escala 1/43 reproduït per MINICHAMPS - Col·lecció de Manel Biete 






NOVA GENERACIÓ DE CABINES AVANÇADES I COMPARTIMENTS AMB PERSIANES

Els mateixos LF (vehicles extintors) i TLF (vehicles extintors amb tanc) ja amb cabina avançada, en aquest cas la 1ª versió de les mateixes, a l'any 1970. Aquesta cabina va canviar al 1973, quan la "M" frontal va desaparèixer i va baixar fins la graella frontal on s'hi va afegir el nom sencer Magirus Deutz. Amb aquest canvi, es va entrar de ple a l'era de les cabines avançades i de les persianes pels compartiments en lloc de les portes , acabant-se definitivament el model que havia estat vigent des dels inicis de la motorització dels camions de bombers.


LF 8 TS AUTOBOMBA AMB BOMBA DAVANTERA CENTRÍFUGA 8/8



 TLF - 16 AUTOBOMBA AMB TANC 2400 LITRES


 Catàleg de la col·lecció privada de Manel Biete


Imatges TLF-16 de fàbrica de  Magirus Deutz - Col·lecció privada Manel Biete



Sapeurs - Pompiers Genève - 1979

Un LF-16 a escala 1/87 d'Ulm fet per Francesc Climent


TLF 8 T - ANY 1972




Catàleg de la col·lecció privada de Manel Biete



TLF-2300 ANY 1970 BOMBEROS DE RANCAGUA (XILE)



Imatges de fàbrica Magirus Deutz - Col·lecció privada Manel Biete

Imatge recuperada de la plana web de la 3ª Compañia de Bomberos de Rancagua


Aquest vehicle dissenyat al 1969, no se sap bé si per encàrrec dels bombers xilens, o bé com a exercici per al mercat americà, sembla que només ha existit en aquesta única peça.  



 GTLF - 6 (ZB 6/24-S 7) - AUTO TANC GRAN INCENDI AMB CANÓ MONITOR B  36 i B  37 - TLF 16 TROWA, VEHICLE EXTINTOR UNIVERSAL B 35 - BOMBERS DE BARCELONA


Imatge propietat de Salvador Balcells

El 18 de Juny de 1973, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, va adquirir a la Magirus Deutz,  3 vehicles especials per l'extinció de focs d'hidrocarburs i  químics, un d'ells, el B-35 TRO TLF 16 TROWA,   equipava aigua, 1800 litres, pols 750 Kgs.i una quantitat indeterminada de escumant. Cabina doble, 1+5 persones, morro quadrat Eckhauber, 4 x 4. Bomba centrífuga FP 16/18 a 2.800 lts/min. En aquestes  imatges de Salvador Balcells podem veure el B-35 quan acabava de ser retolat i matriculat (les de blanc i negre) al Parc Central i  al Parc de la Zona Franca.



Imatges de Salvador Balcells 

El B-35 Magirus TLF-16 Trowa, de Bombers de Barcelona, a escala 1/87 realitzat per Salvador Balcells.




Els altres  2 vehicles dels tipus "gran incendi" B-36 i B-37,     equipaven un canó monitor de gran potència i abast. Els vehicles els utilitzaven el SEIS de Barcelona, i els varen estacionar al Parc Central i també al Parc de la Zona Franca.


   
Imatges propietat de Javier Bocanegra

Imatge cedida i propietat de Salvador Balcells

Imatge propietat de Manel Biete  


GTLF-6 de Bombers de Barcelona, B-37 a escala 1/87 fet per Salvador Balcells 


Versió dels Bombers de Frankfurt - segona generació.

Els GTLF-6 (ZB 6/24-S 7 segons catàleg de Magirus 1971), B-36 i B-37, tenien les següents característiques:
Xassís Magirus Deutz FM 232 D 17 FA , 232 HP(171 kW), una capacitat d'aigua de 6.000 litres i 500 de escumant. Tracció total als 2 eixos, pintura RAL 3024 d'alta lluminositat. Canó monitor ALCO 375/S-EH , control electro/hidràulic des del lloc de l'ajudant, equipant una cúpula abatible de plexiglàs per facilitar la visió en 360º al operador.
Per primer cop a Bombers de Barcelona, van tenir uns vehicles equipats amb canó monitor a control remot d'altes prestacions, i d'un abast fins a 30 metres. Els canons que equipaven altres vehicles, com el B-33, eren de control manual. 

Aquests mateixos canons ALCO equiparen el FAUN-MAGIRUS de doble cabina de control davant/darrera que va prestar servei a l'Aeroport de Frankfurt.
                                                                          
GTLF-18 dels Bombers de Frankfurt - Col·lecció particular Manel Biete 

GTLF-18 dels Bombers de Frankfurt - Col·lecció particular Manel Biete



GTLF-18 dels Bombers de Frankfurt - Col·lecció particular Manel Biete

TSF - FORD


Catàleg col·lecció privada Manel Biete



1984 - NOVA CABINA IVECO MAGIRUS





Catàleg IVECO -MAGIRUS versió japonesa , any 1984
Col·lecció privada Manel Biete








Catàleg col·lecció privada de Salvador Balcells 


Els  LF-16 a escala 1/87 de Ulm i de Frankfurt fets per Francesc Climent 


Un dels LF-16 del Bombers de la Generalitat de Catalunya - Maqueta feta per  Francesc Climent



TLF - 16/25 NOVA CABINA IVECO - ANY 1994










Catàleg col·lecció privada Manel Biete



TLF 30 / 35 SERIE "EUROFIRE" - 1995






Catàleg col·lecció privada Manel Biete




   
 VEHICLES ESPECIALS ANYS 50 i POSTERIORS


                   

Catàlegs de la col·lecció de Manel Biete

Vehicle per salvament aquàtic - Bombers de Frankfurt - Interschutz 1980


SÈRIE RW -1, 2 i 3 CAMIÓNS DE RESCAT 

La norma  DIN 14555 als apartats T1 a T4 defineix les especificacions i els requeriments pels vehicles Rüst und Gerätewagen 1, 2 i 3 (eines i aparells). Aquests vehicles son els que habitualment s'incorporen als trens de sortida d'emergència estàndards en els serveis per accidents de trànsit, en esfondraments d'edificis, i en general allà on es necessari gran quantitat d'eines específiques per el rescat de persones en perill, degut a la gran quantitat de recursos tècnics, eines i aparellatge divers, com sacs pneumàtics, projectors de llum, dipòsits per a líquids, i emmagatzemen de líquids.    
Tots els fabricants de vehicles per emergències i bombers, han seguit quasi al peu de la lletra aquestes especificacions amb més o menys variants. Magirus sempre ha tingut en el seu programa de fabricació els 3 models de la norma dels quals he escollit el RW 3 com a més equipat a continuació.



Un dels diversos RW 3 que els Bombers Professionals de München tenien estacionats a les seves casernes, aquest al parc nº 2. Imatge propietat de Joan Rosell Biosca.

Reproducció a 1/87 del vehicle RW 3 dels Bombers Professionals de Frankfurt, de Francesc Climent (Paquito) 



RW3 Versió cabina avançada dels Bombers de Frankfurt - Interschutz 1980


  
SÈRIE RKW -7 i 10 CAMIÓNS DE RESCAT AMB GRÚA 

  
Al 1951, Magirus va presentar a la IAA de Fankfurt, el prototip de la que esdevindria la primera unitat d'una sèrie sencera de grues muntades sobre diversos xassís (del S 6000 al 7500 - Jupiter), que amb un total de 33 unitats venudes a tot el món, acabaren al 1965 amb la darrera unitat lliurada als bombers de Colònia (RFA).
La principal innovació que introduïa Magirus en aquesta sèrie, era justament que la ploma de la grua era rotativa o giratòria en la totalitat,  360º, i integrava un generador elèctric de 16 kVa, a 220/380 volts 50 Hz., a més a més de molts més elements per al rescat i salvament en qualsevol escenari d'actuació.

Prototip de la primera RKW 7 sobre xassís Magirus S - 6000 lliurada als Bombers de Antananarivo, capital de Madagascar (Oceà Índic - Àfrica) - Imatge extreta del llibre "FEUERWEHR KLASSIKER - MAGIRUS KW - Udo Paulitz"



 Magirus Deutz RKW-10 - Bombers de Barcelona
Imatge propietat de Javier Bocanegra

El mateix AE-1 pràcticament nou, al pati del Parc Central de Barcelona. Imatge de Bombers de Barcelona




RKW-10 Magirus dels Bombers de Barcelona, calca Ae-1. Reproducció a 1/87 de Salvador Balcells



Imatge de Manel Biete presa al Parc Central de Barcelona - 1982 on es veuen la G - 1 (RKW-10) amb els fars modificats dobles de les cabines Pegaso, i la escala E - 5 (DL 30) 

Podeu  llegir una informació més extensa de l'historial del RKW-10 dels Bombers de Barcelona, en el meu article a la revista L'Apagafocs - 06 en aquest enllaç:

http://issuu.com/marclaia/docs/apagafocs6/12 

Magirus Deutz RKW-10  - Versió amb morro quadrat Eckhauber 
(imatge d'autor desconegut a la xarxa)




RKW-10 Eckhauber dels Bombers de Donosti - Imatge Fondo Marín. Paco Marí

 
La mateixa RKW-10  de Donosti. Imatge GMOCIO de la xarxa

Aquesta va ser la única auto grua Magirus RKW-10 Eckhauber a l'estat Espanyol. Els bombers municipals de Madrid, varen tenir una RKW-7 que actualment està exposada al Museu dels Bomberos de Madrid en un estat molt acceptable. En aquest cas, el vehicle es en versió 4 x 2 de carretera.

RKW - 7 Magirus Deutz - Bomberos municipales de Madrid. Autor desconegut, de la xarxa.







KW-20 CAMIÓ AUTO-GRÚA


Imatge de fàbrica de Magirus Deutz - Col·lecció de Manel Biete

De les 14 unitats de grua KW-20 que Magirus va construir, la de la imatge, lliurada al cos de Bombers de Berlin al 06.11.1969, va ser la segona,  la primera es lliurà a Klagenfurt (Österreich) i la número 14 a l'estat de Bulgaria. El xassís era un Magirus 230 D 26 AK amb tracció total 6 x 6 i amb una planta motora Deutz de 230 PS/kW (312,71 CV) a 2.300 rpm, par motor de 83 mkg. model F8L914 amb 8 cilindres en V, i 12.667 cm3. Aquest tipus de xassís i motor es va utilitzar pels models de construcció pública, tipus bolquet.

En quant a la capacitat de la ploma telescòpica era de 20 Tm a 6,8 metres i fins a 8 Tm a 9,5 metres d'alçada. A més a més incorporava un cabrestant per sota del xassís que podia arrossegar fins a 15 Tm amb un cable de fins a 43 metres de llargada. 

A l'estat Espanyol, únicament el cos de bombers municipals de Madrid en va disposar d'una, i l'exèrcit espanyol en va tenir un altre igual estacionada al Regimiento de Pontoneros y Especialidades de Ingenieros a Monzalbarba (Saragossa), que s'utilitzava per al moviment dels pontons.

KW-20 del exèrcit espanyol lliurada el 29-01-1973 - Imatge d'autor desconegut a internet.





 KRAN SATURN 25 FV


Imatge presa a la Interschutz 1980

Construïda per la firma suïssa Hydrokran, i venudes diverses unitats als exèrcits de diferents països de la OTAN, el cos de Bombers de Frankfurt va tenir gran interès en aquesta grua tot terreny que aportava diverses innovacions. La primera de les 3 que varen adquirir va ser la de la imatge, en data 14 setembre 1977 i estava estacionada a la caserna de Sachsenhausen. Les 2 següents varen arribar una, al juliol del 1978 i la tercera al maig del 1985, aquesta ja tenia una capacitat de fins a 30 tones.

La direccionalitat (que permetia desplaçament lateral) i tracció motora als dos eixos, la relativa poca llargada del vehicle , el potent motor Deutz de 10 cilindres amb 235 kW de potència i una velocitat de 80 km/h assolida en 50 segons , varen convèncer als responsables dels bombers, de la millora qualitativa que significava passar de les també Magirus Deutz KW-16, (que vàren assolir 20 anys de servei) a la nova Saturn 25 FV.

Tres generacions de grues dels bombers de Frankfurt, Krupp, Hydrokran i Magirus - Imatge de la història dels Feuerwehr  Frankfurt.



RW-S VEHICLE MIXTE CARRETERA - RAIL


Catàleg col·lecció Manel Biete - Feuerwehr Bonn

Als principis dels anys 70, i sota la responsabilitat dels Bombers de Frankfurt, es varen construir 2 unitats de rescat per les línies subterrànies de suburbà/metro a la mateixa ciutat. El disseny  tenia la base en els models  LF (vehicle extintor) i la construcció final sobre xassís Magirus Deutz F 200 D 16, i la part ferroviària va anar a càrrec de SCHÖRLING, empresa especialista en el disseny i construcció de vehicles per les xarxes ferroviàries i les de tramvies.



Vehicle RW-S de la ÜSTRA de Hannover, la corporació de transport públic de Hannover
imatge presa per Manel Biete a la Interschutz 1980

1ª Generació RW-S Frankfurt. Imatge: Jürgen Streckenbach a Bos-Fahrzeuge


RW-S a escala 1/87 fet per Salvador Balcells

RW-S dels Bombers de Bonn
 
Escut d'uniforme dels bombers de Bonn. Col·lecció de Manel Biete


D'aquests vehicles se'n va fer un tercer per Bonn, que es el de la imatge.
Els vehicles de Frankfurt van estar substituïts per nous vehicles al 1986, conservant-ne un dels originals al Museu Alemany de Bombers a Fulda.
Es pot dir, sense cap dubte, que aquests van estar els precursors dels vehicles que posteriorment hem vist en altres Cossos de Bombers a la resta de països europeus, però no ja per assistència a les xarxes de tramvies, sinó quasi exclusivament per les de ferrocarrils.


2ª generació dels RW-S a Frankfurt - Imatge: Feuerwehr Frankfurt


3ª Generació actual dels RW-S a Frankfurt - Imatge: WWW.trampage.de
 

MAGIRUS MUNTATS A ESPANYA

No en tinc més constància, però la CIA. ESPAÑOLA DE MOTORES DEUTZ OTTO LEGÍTIMO, S.A. , va presentar al 1971, aquests vehicles Magirus - Avia sobre xassís AVIA però amb motor i equipament Magirus Deutz. A Bombers de Barcelona, en varen tenir 1 unitat, el B-38 del que en poso una imatge, i a continuació us presentem el catàleg oficial.



Catàlegs de la col·lecció de Manel Biete




Aquest va ser el prototip dels AVIA - MAGIRUS, tot abans de rebre l'equipament definitiu. Imatge facilitada per Uwe Gompf.



 B-38 Bombers de Barcelona, Magirus Avia, LF-8.

B-38 Imatge propietat de Salvador Balcells


























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada